Skip to content

Università Liedia de Bulsan

Profil dl'Università

La Università Liedia de Bulsan é vegnuda istituida tl 1997 con n orientament internazional y multilingual (todesch, talian, ingleis y ladin).

Text

unibz à cinch Facoltés con na perzentuala auta de dozenc (35%) y studenc (17%) che vegn da foradecà y che studia, ensegna y fej enrescides ti setours dles scienzes economiches, naturales, dla enjeniaria, dl sozial, dl'educazion, dl design y dles erts. Plu che 4.100 studenc é scric ite ti plu che 30 cursc de laurea y de post-laurea.

L'oferta formativa y i projec de enrescida é coleghés a reis internazionales y interregionales - per ejempl, tl cheder dla Euregio, con les Universités de Desproch y de Trent - y se orienteia devers standards de cualité auc.

La didatica y la enrescida é organisedes tl cheder de cinch facoltés y set zentri de competenza:

I lingac? N valour deplù!

Cie che desferenzieia unibz da dutes les autres universités tla Talia y tl'Europa, é l trilinguism che carateriseia la didatica y la enrescida. I trei lingac - talian, todesch y ingleis - vegn adorés tles lezions, tratant les reunions, i congresc y, en general, tles ativités y tles manifestazions desvalives. L'université ne pieta nia demé n contest ideal per acuisì conescenzes spezifiches tles disciplines che vegn dant ti cursc de stude, ma ence per se fé competenzes comunicatives essenziales tl mond dl laour y tla sozieté globala.

Model

unibz ti rankings

Tles classifiches nazionales se plazonse vigni ann tles posizions dant ca. Ence tl 2023 à l CECSIS, y chest per l setim ann endolauter, classifiché nosta université al prum post danter les piceres universités nia statales (con manco che 5.000 studenc). Ence ti rankings internazionai tolonse ite de bones posizions, souraldut tles categories "internazionalisazion", "sodesfazion di studenc" y "zitazions". 

THE World University Rankings

THE World University Rankings

Ti Times Higher Education World University Rankings se à unibz posizioné tl grup 351-400 sun endut prest 1.900 universités. Da auzé fora él souraldut i resultac tles categories "zitazions" (con 85,5 ponc danter les top 300) y "International outlook" (con 78,6 ponc danter les top 300). Danter les 53 universités talianes che é te chest ranking, é unibz al dodejim post. Ti Small University Rankings 2023 é unibz al vintejim post.

Informazions plu menudes

QS World University Rankings

QS World University Rankings

Tl 2023 é unibz roveda per l cuart iade tl QS World University Rankings 2024 tla fascia 641-650 danter les 5.000 universités che é vegnudes analisedes. Ala é da giaté ti top 220 tla categoria "International Faculty ratio".

QS World University Rankings

Censis

Censis

Tl 2023 à unibz arjont per l setim ann endolauter l prum post danter les piceres universités nia statales.

PLATA WEB DL CENSIS

Manajament dla Cualité

Per dut cie che reverda l ensegnament, la enrescida y l'aministrazion, él unibz che tegn ite les indicazions-cheder europeiches de cualité. Chestes é ence vegnudes sorantoutes da l'ANVUR, la agenzia nazionala taliana per la valutazion dl sistem universitar y la enrescida.

Per chesta rajon él na Comiscion per la Cualité metuda su dal Consei de Université che met averda che i standards de Cualité vegne tegnis ite.

Programazion trienala y strategia

La Università Liedia de Bulsan é na université publica ma nia statala. Ala se finanzieia con scioldi acuisis autonomamenter per sostegnì l ensegnament y la enrescida, y spo souraldut con l finanziament che ti vegn garantis da la Provinzia Autonoma de Bulsan.

La basa de si svilup strategich é la Convenzion programatich-finanziara danter la Provinzia Autonoma de Bulsan y la Università Liedia de Bulsan 2023-2025. Desche duc i enc universitars de dert publich, à ence unibz n plan dla performance che definesc i obietifs per cie che reverda l'aministrazion.

Per cie che reverda endere i standards de cualité di cursc de stude y i prozesc per cherdé n dozent, se adateia unibz a les diretives che vegn dal MUR, sceben che ala podessa, da université nia statala, cherdé diretamenter da foradecà fina al 70% de si professours y professoures.