Skip to content

Freie Universität Bozen

Linguistik und Spracherwerb

Semester 2 · 300001 · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 9KP · LLD


L curs vuel trasmete les conescenzes de basa sun i elemenc plu importanc dla storia linguistica interna y esterna dl ladin y de sia situazion soziolinguistica atuala y vuel ester na introduzion al'acuisizion linguistica dl ladin te sies formes desvalies.  Sun la basa de dac empirics végnel presenté metodes de enrescida, teories y conoscenzes essenziales tl'enrescida dl'acuisizion linguistica.

Lehrende: Paul Videsott, Ruth Videsott

Vorlesungsstunden: 64
Laboratoriumsstunden: 16
Anwesenheitpflicht: Coche vedù dant dal regolament dla Facolté

Themen der Lehrveranstaltung
L curs se dà ju con la linguistica ladina y con la tematica dl'acuisiziun dl lingaz ladin (ladin coche L1, L2 o L3).

Unterrichtsform
Lezions, Laboratori

Bildungsziele
Conescenza y comprenscion dles carateristiches prinzipales (sincroniches y diacroniches) dl lingaz ladin, sciche ence di prozesc prinzipai dla acuisizion linguistica che reverda l ladin te si contest plurilinguistich Apliché l savei y la comprenscion con l lié les carateristiches cle dl lingaz ladin a strutures paraleles y desvalives ti lingac vejins todesch y talian, sciche ence al rumanc di Grijons y al furlan; y con l apliché i prozesc de acuisizion linguistica a la realté concreta di mutons y dles mutans tles valedes ladines Giudize autonom manifesté tres la capazité da pensé do, rejoné y esploré plu avisa i contegnus tratés, sciche ence tres l’adoranza de n lingaz aladò y rigorous dal pont de veduda academich sibe tla comunicazion a ousc che per scrit Capazités de comunicazion manifestedes tres la capazité da porté dant te na maniera efizienta y avisa l savei arjont, sibe a ousc che per scrit Strategies dl emparé manifestedes tres la capazité da adoré l savei arjont per esploré y amplié autonomamenter i argomenc tratés

Art der Prüfung
A la fin dl curs végnel valuté la competenza di studenc y dles studentes tres n ejam final scrit (fat da domandes davertes y/o sclutes). Chest ejam reverda duc i modui dl curs. Emplù pòl ester che al vegne damané da fé enciaries de laour tratant l curs, che vegnirà toutes en conscidrazion per la nota finala. Sce an n'é nia bogn da passé l ejam entier, vegnirál reconesciù les pertes che é stedes positives.

Bewertungskriterien
L ejam final y vigni enciaria de laour vegnirà valutés aladò de sia cualité (sibe dl contegnù che dla forma); chest tol ite: la prezijion di contegnus, la clereza dla esposizion, la relevanza dles respostes, la capazité da presenté clermenter n argoment, l'adeguateza dl lingaz y sia coreteza formala y, olache al é relevant, la capazité da se comedé enstesc.

Pflichtliteratur

Ciala les indicazions sot a les lezions individuales




Als PDF herunterladen

Ziele für nachhaltige Entwicklung
Diese Lehrtätigkeit trägt zur Erreichung der folgenden Ziele für nachhaltige Entwicklung bei.

4 5

Modules

Semester 2 · 300001A · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 4KP · LLD

Module A — Linguistik des Ladinischen

L curs vuel trasmete les conescenzes de basa sun i elemenc plu importanc dla storia linguistica interna y esterna dl ladin y de sia situazion soziolinguistica atuala.

Lehrende: Paul Videsott

Vorlesungsstunden: 32
Laboratoriumsstunden: 0

Themen der Lehrveranstaltung
La tipologia linguistica, les gran families linguistiches europeiches - I lingac neolatins - Les varietés ladines - Les dimenscions dla variazion linguistica y dl mudament linguistich - Dal latin al ladin: storia linguistica interna di fenomens plu relevanc, en particolar tla fonetica - Les strutures dl lingaz ladin con referiment particolar a les carateristiches morfologiches, orfosintatiches y sintatiches - I criters costitutifs dl geotip ladin: l ladin coche lingaz de destanza - Problems dla norma ladina: l ladin coche lingaz de elaborazion joen

Unterrichtsform
Lezion frontala, con modalités de partezipazion y daurida a la discuscion; stude autonom dla bibliografia de referiment

Pflichtliteratur

Craffonara, Lois: Sellaladinische Sprachkontakte. In: Kattenbusch,

Dieter (Hg.): Minderheiten in der Romania. Wilhelmsfeld: Egert

(1995) 285-329. [Pro Lingua, 22].

Casalicchio, Jan: Il ladino e i suoi idiomi. In: Videsott, Paul;

Videsott, Ruth; Casalicchio, Jan: Manuale di Linguistica ladina.

Berlin: De Gruyter (2020) 144-200 [Manuals of Romance

Linguistics]

Goebl, Hans: Il ladino e i ladini: glotto- e etnogenesi. In: Videsott,

Paul; Videsott, Ruth; Casalicchio, Jan: Manuale di Linguistica

ladina. Berlin: De Gruyter (2020) 35-66 [Manuals of Romance

Linguistics]



Semester 2 · 300001B · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 4KP · LLD

Module B — Spracherwerb

L curs vuel ester na introduzion al' acuisizion linguistica dl ladin te sies formes desvalies. Sun la basa de dac empirics végnel presenté metodes de enrescida, teories y conoscenzes essenziales tl'enrescida dl'acuisizion linguistica.

Lehrende: Ruth Videsott

Vorlesungsstunden: 32
Laboratoriumsstunden: 0

Semester 2 · 300001C · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 1KP · LLD

Module C — Sprachreflexion: didaktische Anwendungen (Lab.)

L travert dl laboratore é chel da analisé aspec dla gramatica dles varités dl ladin aldò de na metoda indutiva, orienteda per l plu al problem-solving. Da una na pert dess i studenc/les studentes aprofondì si savei en cont dla gramatica dl ladin, per svilupé na comprenscion linguistica plu ampla. Dal’autra pert vègnel trasmetù n valgunes metodologies didatiches per la reflescion linguistica, che pò vegnì aplichedes te scolina y te scola.

Lehrende: Ruth Videsott

Vorlesungsstunden: 0
Laboratoriumsstunden: 16

Infoanfrage