Skip to content

Freie Universität Bozen

Praktikum 5

Semester 1-2 · 13431 · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 20KP · LLD


Le practicum é despartí sö plü avisa insciö:

1) Practicum indiret dan, intratan y do le practicum diret (15 ores)
- cerna y aplicaziun de stromënc de ütl por la programaziun y la valutaziun di prozesc formatifs
- metodologies inclusives da podëi adoré tla pratica
- les Indicaziuns Provinziales y Nazionales sciöche fondamënta por la programaziun y valutaziun
- ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional: reelaboraziun dla biografia formativa, definiziun de traverc de
svilup, autovalutaziun
- sistematisaziun y aplicaziun dles conescënzes y competënzes acuisides y sperimentades ti agn de stüde da denant y
declinaziun de chëstes a livel operatif, por definí le profil profescional personal cun le fin de passé dal profil dl
studënt/dla studënta a chël da maester/maestra
- presentaziun y condivijiun de unités d’aprendimënt/proiec
- reflesciuns sön la esperiënza de practicum
- autovalutaziun respet al proprio plann de svilup personal y profescional
- linies programatiches por le svilup costant (plann de svilup profescional)

2) Practicum diret tla scolina (170 ores)
Le studënt/La studënta:
- fej na osservaziun y analisa dl contest, funzionala ai debojëgns y ala proposta formativa che al/ara pita
- programëia prozesc formatifs inclusifs en colaboraziun cun le tutor/la tutora y cun d’atres porsones dl ciamp profescional
- realisëia proiec formatifs y educatifs cun na atenziun particolara ai aspec dla inclujiun adoran de plü metodologies, formes de espresciun, stromënc y materiai didatics
- verifichëia le percurs en referimënt al aprendimënt
- adora modalités de autoosservaziun y eteroosservaziun y valutaziun dla pratica personala (schedes de osservaziun,
registraziuns video/audio y i.i.)
- adora les consulënzes di coordinadus/dles coordinadësses dl practicum por fá reflesciuns sön la pratica y por mioré
- adora le portfolio por la documentaziun dl percurs, por la reflesciun sön le prozes y por ajorné le plann de svilup
personal y profescional y nen fej n so habitus profescional adinfora

Lehrende: Silvia Mussner, René Pescoll

Vorlesungsstunden: 340 ores de practicum diret (170 tla scolina y 170 tla scora primara)
Laboratoriumsstunden: 30 ores de practicum indiret
Anwesenheitpflicht: Ciara regolamënt

Themen der Lehrveranstaltung
- les competënzes profescionales dl maestra/dla maestra - stromënc por la proietaziun y la valutaziun de percursc formatifs - la normativa nazionala y provinziala por la proietaziun de percursc formatifs - le plann de svilup personal y profescional - stromënc de documentaziun y de reflesciun dl’esperiënza de practicum (diare dl practicum y portfolio)

Propädeutische Lehrveranstaltungen
Ciara regolamënt

Unterrichtsform
La didatica é caraterisada da ativités che vëiga le studënt/la studënta sciöche protagonist atif/protagonista ativa dl percurs tres: brainstorming, discusciuns, eserzitaziuns pratiches, analises audio/video, analises de caji, cooperative learning, reflesciuns individuales/te pers/te de pici grups/tl gran grup, consulënzes individuales, presentaziuns y interaziuns cun le suport de media (p.ej. videoconferënzes, ambiënc digitai, stromënc interatifs).

Bildungsziele
Le Practicum 5 é caraterisé da pratiches de atuaziun, te situaziuns reales, dles competënzes dl maester profescionist/dla maestra profescionista dl dagní che sá da gestí la complessité dl laur pitan n model didatich y educatif adaté ai contesc spezifics dla scolina y dla scora primara. Al é n percurs operatif y reflessif olache al vëgn metü tla pratica te na manira cosciënta les competënzes dl maester inclusif/dla maestra inclusiva te situaziuns reales. Le fin é chël de programé, realisé y valuté prozesc formatifs inclusifs por atué i liví de competënza dá dant dal profil profescional. Fins formatifs dl Practicum 5: - mëte en pratica autonomamënter les competënzes profescionales te trami i scalins dla formaziun (scolina y scora primara) tres ativités educatives y didatiches - programé y realisé prozesc formatifs coerënc cun les Indicaziuns Provinziales y Nazionales - adoran metodologies funzionales y efiziëntes che pëia ia da na didatica ativa, laboratoriala y colaborativa y inclusiva - cun na atenziun particolara ai elemënc de spezifizité y de continuité di dui scalins dla formaziun - partí le laur educatif y didatich y les dezijiuns cun le tutor/la tutora, maestri/maestres y d’atres porsones dl ciamp profescional - analisé y autovaluté les competënzes profescionales (relazionales-comunicatives, metodologiches y didatiches, inclusives, reflessives, de valutaziun, digitales y deontologiches) tignin cunt ince dl feedback dl tutor/dla tutora - fá reflesciuns sön la pratica por cherié lians cun les teories te na manira critica y cosciënta - delinié le plann de svilup profescional personal te na otica de n aprendimënt che döra döta la vita - adoré le portfolio sciöche stromënt de documentaziun dla formaziun y dla pratica y sciöche lerch por reflesciun y autovalutaziun - svilupé na vijiun olistica dl laur pedagogich y de formaziun che tëgnes cunt dla porsona te düc sü aspec, sües ressurses y sües carateristiches spezifiches. (I resultac de aprendimënt y les competënzes pretenüdes se referësc ai descriturs de Dublin) Conescënza y comprenjiun: - conescënza dla normativa istituzionala provinziala - conescënza de modei de competënza dl maester/dla maestra - conescënza de modei de programaziun - conescënza de stromënc y tecniches de osservaziun, analisa y valutaziun - conescënza de strategies inclusives - conescënza de elemënc de continuité y spezifizité di dui scalins dla formaziun (scolina y scora primara) - comprenjiun dla scolina y scora sciöche sistems y vijiun sistemica dla profesciun Capazité da apliché conescënza y comprenjiun: - aplicaziun de modei de programaziun de percursc formatifs tla situaziun reala, organisá y coerënc cun le program dl grup/dla classa - aplicaziun flessibla de pratiches y metodologies adatades por le contest - aplicaziun de tecniches de osservaziun y de feedback por analisé la pratica (p. ej. audio- o videoregistraziuns) - implementaziun dl portfolio cun la documentaziun dl percurs de practicum y l’ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional Autonomia de iudize: - capazité de valutaziun y ajornamënt dla identité profescionala personala - analisa y metacogniziun en referimënt al savëi/savëi da fá/savëi da ester - renforz dla capazité da comuniché y motivé la vijiun pedagogica personala y les dezijiuns didatiches - valutaziun critica de metodologies desvalies, de stromënc y materiai didatics en referimënt ala situaziun reala Abilités comunicatives: - partezipaziun ativa ala comunité profescionala - capazité da colaboré y se baraté fora sön les ativités concordades cun le coordinadú/la coordinadëssa dl practicum, le tutor/la tutora, le team de maestri y maestres y i compagns/les compagnes de stüde - adoranza dl lessich spezifich profescional - adoranza de tecniches y formes de comunicaziun spezifiches adatades a constesc y partners de comunicaziun desvalis (scolina y scora primara) - adoranza de pratiches por ascuté sö ativamënter y por comuniché te na manira empatica - adoranza de modalités de comunicaziun adatades ala comunicaziun digitala - adoranza de tecniches y stromënc por na documentaziun efiziënta dla esperiënza tl portfolio Capazité de aprendimënt: - adoranza dla autovalutaziun y dla valutaziun di atri (tutor/tutora, coordinadú/coordinadëssa dl practicum, colegs/coleghes y i.i.) por svilupé inant les competënzes personales - svilup de cosciënza dl laur y dla responsabilité dla profesciun da maester/maestra - adoranza de teories cun pinsier critich por agí tla pratica y adoranza dla pratica instëssa por inrescí teories - svilup de capazités de flessibilité, adatamënt, gestiun dl laur te döta süa complessité - svilup de prospetives de n aprendimënt che döra döta la vita (lifelong learning), te na otica de svilup personal y de inovaziun didatica

Art der Prüfung
Al é preodü n colloquium a usc cun les coordinadësses/i coordinadus dl practicum pian ia dala presentaziun dl portfolio. Le portfolio vëgn scrit te trëi lingac: ladin, talian y todësch. La valutaziun positiva dl practicum diret é propedeutich ala discusciun dl portfolio dal ejam a usc. L’ejam se stlüj jö cun l’atribuziun de na nota finala sora, sintesa dles valutaziuns dles döes esperiënzes fates y documentades tl portfolio y dl resultat dla proa a usc.

Bewertungskriterien
Por la valutaziun positiva dl practicum mëss dötes chëstes perts ester positives: - practicum indiret (partezipaziun ativa) - practicum diret (esperiënzes fates, feedback dl/a tutor/a) - portfolio (documentaziun y reflesciun) - colloquium dl ejam (argomentaziun y coerënza) Al vëgn dé na nota finala sora, sintesa di resultac dles perts descrites dessura. Tl cajo de na valutaziun negativa de döt le modul, vëgnel tigní cunt de eventuales pertes stlütes jö positivamënter tles sesciuns d’ejam che vëgn do. Tl cajo de na valutaziun negativa dl modul por trëi iadi consecutifs, ne ti él al studënt/ala studënta aladô dl regolamënt di ejams, nia cunzedü da se scrí ite por chësc ejam tles proscimes trëi sescions (art. 6, coma 4 dl regolamënt di ejams de profit). Criters de valutaziun: Interes y partezipaziun al percurs formatif, engajamënt y atejamënt (4 sön 30) - respet dl regolamënt dl practicum - livel de interes y de partezipaziun al percurs formatif - partezipaziun ativa y responsabla tratan le practicum indirect Svilup dla cumpetënzes persuneles-prufescioneles (6 sön 30) - capazité da agí profescionalmënter meton tla pratica les competënzes dades dant dal profil profescional - capazité de aziun didatica-pedagogica che promöi l'aprendimënt - capazité de elaborazion y atuaziun di contignüs Svilup dles competënzes comunicatives (4 sön 30) - tlerëza tla esposiziun y elaboraziun di cuntignüs y coerënza tles argomentaziuns - coretëza ortografica y gramaticala ti lingac ladin, talian y todësch Svilup de n pinsier critich (8 sön 30) - capazité de analisa critica, de reflesciun y da integré la teoria y pratica - capazité da costruí y analisé le plann de svilup personal y profescional cun coerënza, cosciënza y en relaziun ales esperiënzes fates y documentades Le feedback scrit dla tutora/dl tutor (8 sön 30)

Pflichtliteratur
  • Departimënt Educaziun y Cultura Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scolines ladines, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2013 (cun integraziun dla delibera 7/7 dla Junta Provinziala Nr. 255 di 15.04.2020)
  • Intendënza Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scores elementares y mesanes, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2009
  • Linee guida per La formulazione dei giudizi descrittivi nella valutazione periodica e finale della scuola primaria – MIUR 2020
  • Materiai metüs a desposiziun tratan les incuntades de practicum indiret


Weiterführende Literatur
  • La formazione docente per l’inclusione. Profilo dei Docenti Inclusivi - Agenzia Europea per lo sviluppo degli Alunni disabili
  • Repertorio BES della Scuola Italiana della Provincia di Bolzano – Servizio Inclusione del Dipartimento Istruzione e Formazione Italiana – 2018



Als PDF herunterladen

Ziele für nachhaltige Entwicklung
Diese Lehrtätigkeit trägt zur Erreichung der folgenden Ziele für nachhaltige Entwicklung bei.

4 17

Modules

Semester 1-2 · 13431A · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 10KP · LLD

Module A — Praktikum 5 - Praktikum Kindergarten

Le practicum é despartí sö plü avisa insciö:

1) Practicum indiret dan, intratan y do le practicum diret (15 ores)
- cerna y aplicaziun de stromënc de ütl por la programaziun y la valutaziun di prozesc formatifs
- metodologies inclusives da podëi adoré tla pratica
- les Indicaziuns Provinziales y Nazionales sciöche fondamënta por la programaziun y valutaziun
- ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional: reelaboraziun dla biografia formativa, definiziun de traverc de
svilup, autovalutaziun
- sistematisaziun y aplicaziun dles conescënzes y competënzes acuisides y sperimentades ti agn de stüde da denant y
declinaziun de chëstes a livel operatif, por definí le profil profescional personal cun le fin de passé dal profil dl studënt/dla studënta a chël da maester/maestra
- presentaziun y condivijiun de unités d’aprendimënt/proiec
- reflesciuns sön la esperiënza de practicum
- autovalutaziun respet al proprio plann de svilup personal y profescional
- linies programatiches por le svilup costant (plann de svilup profescional)

2) Practicum diret tla scolina (170 ores)
Le studënt/La studënta:
- fej na osservaziun y analisa dl contest, funzionala ai debojëgns y ala proposta formativa che al/ara pita
- programëia prozesc formatifs inclusifs en colaboraziun cun le tutor/la tutora y cun d’atres porsones dl ciamp profescional
- realisëia proiec formatifs y educatifs cun na atenziun particolara ai aspec dla inclujiun adoran de plü metodologies, formes de espresciun, stromënc y materiai didatics
- verifichëia le percurs en referimënt al aprendimënt
- adora modalités de autoosservaziun y eteroosservaziun y valutaziun dla pratica personala (schedes de osservaziun,
registraziuns video/audio y i.i.)
- adora les consulënzes di coordinadus/dles coordinadësses dl practicum por fá reflesciuns sön la pratica y por mioré
- adora le portfolio por la documentaziun dl percurs, por la reflesciun sön le prozes y por ajorné le plann de svilup personal y profescional y nen fej n so habitus profescional adinfora

Vorlesungsstunden: 170 tla scolina
Laboratoriumsstunden: 30 ores de practicum indiret

Themen der Lehrveranstaltung
- les competënzes profescionales dl maestra/dla maestra - stromënc por la proietaziun y la valutaziun de percursc formatifs - la normativa nazionala y provinziala por la proietaziun de percursc formatifs - le plann de svilup personal y profescional - stromënc de documentaziun y de reflesciun dl’esperiënza de practicum (diare dl practicum y portfolio)

Unterrichtsform
La didatica é caraterisada da ativités che vëiga le studënt/la studënta sciöche protagonist atif/protagonista ativa dl percurs tres: brainstorming, discusciuns, eserzitaziuns pratiches, analises audio/video, analises de caji, cooperative learning, reflesciuns individuales/te pers/te de pici grups/tl gran grup, consulënzes individuales, presentaziuns y interaziuns cun le suport de media (p.ej. videoconferënzes, ambiënc digitai, stromënc interatifs).

Pflichtliteratur
  • Departimënt Educaziun y Cultura Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scolines ladines, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2013 (cun integraziun dla delibera 7/7 dla Junta Provinziala Nr. 255 di 15.04.2020)
  • Intendënza Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scores elementares y mesanes, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2009
  • Linee guida per La formulazione dei giudizi descrittivi nella valutazione periodica e finale della scuola primaria – MIUR 2020
  • Materiai metüs a desposiziun tratan les incuntades de practicum indiret.


Weiterführende Literatur
  • La formazione docente per l’inclusione. Profilo dei Docenti Inclusivi - Agenzia Europea per lo sviluppo degli Alunni disabili
  • Repertorio BES della Scuola Italiana della Provincia di Bolzano – Servizio Inclusione del Dipartimento Istruzione e Formazione Italiana – 2018 


Semester 1-2 · 13431B · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 10KP · LLD

Module B — Praktikum 5 - Praktikum Grundschule

Le practicum é despartí sö plü avisa insciö:

3) Practicum indiret dan, intratan y do le practicum diret (15 ores)
- cerna y aplicaziun de stromënc de ütl por la programaziun y la valutaziun di prozesc formatifs
- metodologies inclusives da podëi adoré tla pratica
- les Indicaziuns Provinziales y Nazionales sciöche fondamënta por la programaziun y valutaziun
- ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional: reelaboraziun dla biografia formativa, definiziun de traverc
de svilup, autovalutaziun ¿ sistematisaziun y aplicaziun dles competënzes acuisides y sperimentades ti agn de stüde da denant y declinaziun de chëstes a livel operatif, por definí le profil profescional personal cun le fin de passé dal profil dl studënt/dla studënta a chël da maester/maestra
- presentaziun y condivijiun de unités d’aprendimënt/proiec
- reflesciuns sön la esperiënza de practicum
- autovalutaziun respet al proprio plann de svilup personal y profescional
- linies programatiches por le svilup costant (plann de svilup profescional)

4) Practicum diret tla scora primara (170 ores)
Le studënt/La studënta:
- fej na osservaziun y analisa dl contest, funzionala ai debojëgns y ala proposta formativa che al/ara pita
- programëia prozesc formatifs inclusifs en colaboraziun cun le tutor/la tutora y cun d’atres porsones dl ciamp
profescional
- realisëia proiec formatifs y educatifs cun na atenziun particolara ai aspec dla inclujiun adoran de plü
metodologies, formes de espresciun, stromënc y materiai didatics
- verifichëia le percurs en referimënt al aprendimënt
- adora modalités de autoosservaziun y eteroosservaziun y valutaziun dla pratica personala (schedes de osservaziun,
registraziuns video/audio y i.i.)
- adora les consulënzes di coordinadus/dles coordinadësses dl practicum por fá reflesciuns sön la pratica y por mioré
- adora le portfolio por la documentaziun dl percurs, por la reflesciun sön le prozes y por ajorné le plann de svilup
personal y profescional y nen fej n so habitus profescional adinfora

Vorlesungsstunden: 170 tla scora primara
Laboratoriumsstunden: 30 ores de practicum indiret

Infoanfrage