Skip to content

Libera Università di Bolzano

Tirocinio 4

Semestre 1-2 · 13426 · Corso di laurea magistrale a ciclo unico in Scienze della Formazione primaria - sezione in lingua ladina · 5CFU · LLD · DE


Miniatures didatiches - fundamënta scientifich - didatica spezifica:
Ti lëuratueres, ulache n se basa sun na fundamënta scientifica y na didatica spezifica, lëura i/la coordinadëures dl practicum, te na forma de co-teaching cun i/la duzënc/duzëntes de didatica.
L vën prejentei inputs teorics sun na basa scientifica y na didatica spezifica per na lingia de ativiteies d’aprendimënt adatedes per scolina y scola. Per la promozion dl mparé esploratif y dl svilup de n cumpurtamënt de nrescida vën prejentedes defrënta metodes de analisa y usservazion. Sun chësta basa vën fata la proietazion cuncreta per mëter n droa i
percursc furmatifs tla istituzions che cooperea (scolines y scoles). Do la realisazion, analisa y documentazion di percursc furmatifs, vën la reflescions y usservazions prejentedes cun l sustëni de tecniches y strumënc de comunicazion defrënc

Miniatures didatiches - programazion menuda y realisazion:
L/la coordinadëur/a dl practicum lëura te na forma de co-teaching cun i/la duzënc/duzëntes tla ancuntedes de prugramazion y evaluazion, cun i studënc y la studëntes (ndut 38 ëures)I studënc y la studëntes esplurea, tres n coloquio, ciunes che ie la cundizions urganisatives per la realisazion dla Miniatures-Didatiches tla istituzions che cunlëura y
les realisea do la ancuntedes de preparazion tla Facultà tla scolines y scoles. (ndut 32 ëures, 16 ëures pro istituzion).

Docenti: Silvia Mussner

Ore didattica frontale: 0
Ore di laboratorio: 70
Obbligo di frequenza: Aldo dl regulamënt

Argomenti dell'insegnamento
Miniatures didatiches - fundamënta scientifich - didatica spezifica: - mpulsc scientifich-didatics de basa di ciamps tematics cris ora - metodes didatiches y materiai spezifics - metodes de documentazion y de analisa che se stiza sun la nrescida - idees de basa sun la ativiteies de aprendimënt - proietazion y realisazion de n percurs furmatif sun la basa dla nfurmazions nrescides tla scolines y scoles asseniedes - prejentazion y reflescion tla grupa sun la esperienzes y usservazions fates ntan l percurs furmatif Miniatures didatiches - programazion menuda y realisazion: - proietazion cuncreta dla ativiteies furmatives per scolina y scola - realisazion dla ativiteies furmatives proietedes, tla istituzions che cooperea (scolina y scola)

Insegnamenti propedeutici
Aldo dl regulamënt

Modalità di insegnamento
Miniatures didatiches - fundamënta scientifich - didatica spezifica: Mpulsc scientifich-didatich spezifics da pert de duzënc/dla duzëntes; lëur individuel, de tandem y de grupa; descuscions; stude de leteratura; duvier de cësa per njenië ca y evalué la Miniatures Didatiches che vën realisedes tla Lezion 2 Miniatures didatiches - programazion menuda y realisazion: Lëur individuel, de tandem y de grupa, descuscions; analisa che se basa sun la nrescida de usservazions, reflescion de situazions de dilema, studio de leteratura; duvier de cësa per njenië ca y evalué la Miniatures Didatiches; atuazion pratica te scolina y scola;

Obiettivi formativi
Tl Practicum 4 njënia i studënc/la studëntes ca Miniatures Didatiches te grupes a tandem te n ciamp furmatif che ëi /ëiles chier ora (scienzes natureles, matematica, sport y muvimënt o leteratura) y les porta dant te scolines y scoles ladines che cooperea. Miniatures Didatiches ie ativiteies furmatives che vën lauredes ora cun na varietà de material didatich, metudes adum da de plu fases che costruësc sciche contenut una sun l’autra y ie cunliedes dal medemo fin de furmazion. I/La studënc/studëntes sperimentea la Miniatures Didatiches cun i mutons y la mutans, documentea y fej reflescions sun la usservazions fates, baratan ora la cunescënzes acuisides cun i/la coleghes de stude y possa a chësta maniera, aldò dl prinzip dl mparé esploratif, fé esperienzes mpurtantes per amplië la cumpetënzes per l practicum 5 y si prufescion dl daunì. Tla preparazion y evaluazion vën i studënc y la studëntes acumpaniëi/edes dai/dala coordinadëures dl practicum y dai/dala duzënc/tes dla facultà de Sciënzes dla furmazion. I fins furmatifs dl Practicum 4 mira a arjonjer cunescënzes y cumpetënzes te chisc ciamps: - prugramazion, realisazion y valutazion de n percurs furmatif sun la basa de cunzec didatics atuei y prufesciunei. - usservazion, documentazion y analisa di pruzesc dl mparé di mutons y dla mutans aldò dl prinzip dl mparé esploratif - ampliamënt dla cumpetënzes de azion tl ciamp de lëur, te situazions cuncretes nce chëles desviedes da percursc prugramei danora - cunliamënt danter cunescënzes teoriches y metodologich-didatiches cun la esperienzes pratiches - renfurzamënt dla capazità de se cunfrunté sun argumënc spezifics dl lëur, dé y azeté feedback te na maniera costrutiva - svilup dla cumpetënzes de documenté, ejaminé y refleté l percurs de furmazion persunel (danter auter sun la basa dla reflescion de situazions de dilema) - miuré la capaziteies de auto-analisa critica dla cumpetënzes persuneles y prufescioneles y se rënder cont dla perspetives persuneles de svilup Cunescënza y cumprenscion - capì la cumplessità dl sistem a rë che lieia la scolina y la scola y nce dl cheder prufesciunel da maester/maestra - cunescënza desferenzieda dla ndicazions provinzieles dla scolines y scoles - cunescënza de metodes didatiches spezifiches per la prugramazion y la documentazion - cunescënza di cuntenuc spezifics, de materiai y metodes adatedes per la atuazion di ciamps furmatifs tla scolines y scoles - cunescënza de metodes de usservazion y evaluazion basedes sun la nrescida Capazità de mëter n droa la cunescënza y la cumprenscion - mëter n droa de savëi didatich scientifich spezifich tla prugramazion, realisazion y reflescion de percursc furmatifs - mëter n droa de strumënc de prugramazion - usservazion, analisa y reflescion de pratica pedagogica, basedes sun la nrescida - adurvanza de tecniches de prejentazion y documentazion Autonomia de giudize - renfurzamënt dla capazità de auto - ejaminé la cumpetënzes persuneles – prufesciuneles, la pertes stersces y chëles da pudëi svilupé - ampliamënt dla cumpetënzes de dianiosa y sustëni tl ciamp furmatif cris ora - renfurzamënt dla capazità de refleté te na maniera critica la vijion pedagogica, la imaja dl mut/dla muta y la dezijions didatiches persuneles - svilup dla capazità de purté dant giudizies persunei che se stiza sun analises y reflescions fates y tën cont de na fundamënta scientifica y didatica spezifica - adurvanza de n lingaz adatà per descrì i cumpurtamënc di/dla mutons/ans y analisé si pruzesc dl mparé. Abilteies comunicatives - ampliamënt dl lessich spezifich prufesciunel - costruzion de relazions y pruzesc de grupa - adurvanza de formes de comunicazion y strumënc de sustëni adatei a prejenté te na maniera prufesciunela y scientifica i percursc furmatifs defrënc - adurvanza coreta dla rujenedes Capazità de aprendimënt - svilup dla capazità de reflescion y de mparé dal’esperienza fata - svilup dla capazità de co – proietazion y culaburazion cun n/a cumpani/a de stude (a tandem) - svilup dla capazità de fé usservazions y reflescions sun l pruzes dl mparé di mutons y dla mutans y de se nstësc/nstësses - svilup dla capazità de dé y azeté n feedback y l ntegré tl svilup persunel - svilup dla capazità de fé reflescions sun l cunliamënt danter teoria y la esperienza pratica

Modalità d'esame
Ejam scrit che tol ite chësta pertes: a.) proietazion dla Miniatures Didatiches per scolina y scola b.) reflescion y analisa dla esperienzes y cunescënzes acuisides tres la realisazion dla Miniatures Didatiches tla scolina y tla scola c.) prejentazion dla cumpetënzes pedagogich-didatiches acuisides cun prejentazion mediela y ejam scrit

Criteri di valutazione
La valutazion dla lezion 1y 2 valutea chisc elemënc: a.) planificazion scrita dla Miniatures Didatiches per la atuazion tla scolina y tla scola (14 ponc de 30) b.) reflescion y analisa dla esperienzes y cunescënzes acuisides tres la realisazion dla Miniatures Didatiches (6 ponc de 30) c.) prejentazion dla cumpetënzes pedagogich-didatiches acuisides cun prejentazion mediela y ejam scrit (10 ponc de 30) Per arjonjer na valutazion globela dl modul muessa duc i elemënc vester valutei te na maniera positiva.Tl cajo de na valutazion negativa de dut l modul, vëniel tenì cont de eventuela pertes stlutes ju positivamënter tla sescions d’ejam che vën dò. Tl cajo de na valutazion negativa dl modul per trëi iëdesc consecutifs, ne ti iel al studënt/ala studënta aldò dl regulamënt di ejams, nia cunzedù de se scrí ite per chësc ejam tla proscima trëi sescions (art. 6, coma 4 dl regulamënt di ejams de profit). Criteres per la valutazion - capazità de elaburazion di cuntenuc - espusizion tlera y coerënza di argumënc - cunescënza dl’ ortografia y gramatica - capazità de reflescion, argumentazion y de auto- analisa critica - capazità de ntegré teoria y pratica - capazità de comunicazion y prejentazion

Bibliografia obbligatoria
  • Departimënt Educazion y Cultura Ladina (ed.), Indicazions Provinzieles per la scolines ladines, Provinzia Autonoma de BulsanSüdtirol, Bulsan 2013
  • Ntendënza Ladina (ed.), Indicazions Provinzieles per la scoles elementeres y mesanes, Provinzia Autonoma de Bulsan-Südtirol, Bulsan 2009

Ciamp dla scienzes natures:

  • Hamman M. & Asshof,R. (Hrsg.) (2013) Schülervostellungen im Biologieunterricht: Ursachen für Lernschwierigkeiten. Seelze-Velber: Klett- Kallmeyer.
  • Kettmann, U. (Hrsg). (2017). Biologie unterrichten mit Alltagsvorstellungen: Didaktische Rekonstruktion in Unterrichtseinheiten Seelze-Velber: Klett- Kallmeyer.

Ciamp dla matematica:

  • Schuler, S., Streit, Ch., & Wittmann, G. (2017). Perspektiven mathematischer Bildung im Übergang vom Kindergarten zur Grundschule. Springer Spektrum.
  • Wittmann, E. Ch. (2003). Was ist Mathematik und welche pädagogische Bedeutung hat das wohlverstandene Fach für den Mathematikunterricht auch in der Grundschule? In M. Baum & H. Wielpütz (Hg.), Mathematik in der Grundschule (S. 18–46). Kallmeyer.

Ciamp dla mujiga:

  • Dartsch, M. (2014) Musik lernen –Musik lehren. Breitkopf & Härtel
  • Dartsch, M. et al. (2016) TIMPANO - Konzept. Elementare Musikpraxis in Themenkreisen für Kinder von 0 bis 10. Gustav Bosse Verlag
  • Gruhn, W. (2003) Kinder brauchen Musik. Beltz
  • Mohr, A. (2008). Lieder-Spiele-Kanons. Stimmbildung in Kindergarten und Grundschule. Schott.
  • Schmid, S. (2015) Musikunterricht(en) im 21. Jahrhundert. Wißner
  • Widmaier, M. (2020) 4 x 4: Ein Systemmodell für die Unterrichtsdeutung. üben & musizieren 1/2020, 54–58
  • Gabrielli, G. – Somigli, P. (2022) Musica in Azione. Movimento e danza per l’educazione musicale. LIM

Ciamp muvimënt y sport:

  • Messmer, R. (Hrsg.) (2013). Fachdidaktik Sport. Bern: UTP.
  • Scherler, K. (2008). Sportunterricht auswerten. Eine Unterrichtslehre. Hamburg: Czwalina.


Bibliografia facoltativa

Autra leteratura spezifica vën comunicheda y metuda a dispusizion ntan la prima ancuntedes de lëuratuere y lezion.



Altre informazioni
Respunsabla dl modul: Mussner Silvia (Sezion Ladina), Priller Evi (Sezion Tudëscia) Teaching Team Ciamp scienzes natureles: Pruf. Dr. Robert Philipp Wagensommer Coordinadëures dl practicum ladin y tudësch: Mussner Silvia, Aichner Adelheid, Schultz Kerstin Ciamp mujiga: Pruf. Giulia Gabrielli Coordinadëures dl practicum ladin y tudësch: Mussner Silvia, Pöhl Melanie, Kaserer Monika Ciamp matematica: Pruf. Michael Gaidoschik Coordinadëures dl practicum ladin y tudësch: Mussner Silvia, Fischnaller Sabina, Priller Evi Ciamp muvimënt y sport: Pruf. Niederkofler Benjamin Coordinadëures dl practicum ladin y tudësch: Mussner Silvia, Laner Michaela, Fischnaller Gertrud Ciamp scientifich-discipliner: BIOS-01/A, PEMM-01/C, MATH-01/B, MEDF-01/A (ex BIO/01, L-ART/07, MAT/04, M-EDF/01)


Scarica come PDF

Obiettivi di sviluppo sostenibile
Questa attività didattica contribuisce al raggiungimento dei seguenti Obiettivi di Sviluppo sostenibile.

3 4 5

Richiesta info