Skip to content

Freie Universität Bozen

Praktikum 2

Semester 1-2 · 13413 · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 5KP · LLD · IT


Le practicum dl secunt ann de stüde é caraterisé da n lian strënt cun le teritore por
- conësce y capí les ressurses dles ofertes formatives dl teritore
- conësce y osservé pratiches spezifiches y/o ambiënc de aprendimënt
- svilupé na vijiun de programaziun olistica y spezifica aladô dla situaziun
Al é odü danfora vijites/ospitaziuns te scolines y/o scores y te istituziuns formatives desvalies dl teritore.
Por garantí le lian danter teoria scientifica y esperiënza pratica vëgn i contignüs dl practicum indiret coliá cun i modui dl plann de stüde. Le stromënt prinzipal por colié les conescënzes (insegnamënc), la pratica (laboratori), les osservaziuns y esploraziuns dles ofertes formatives, les analises y reflesciuns, é le portfolio dl studënt/dla studënta. Al dëida costruí le plann de svilup personal y profescional.

Lehrende: René Pescoll

Vorlesungsstunden: 0
Laboratoriumsstunden: 70 ores de practicum indiret
Anwesenheitpflicht: Aladô dl regolamënt

Themen der Lehrveranstaltung
- les competënzes dl maester/dla maestra - le plann de svilup personal y profescional - formes de espresciun (ert, musiga, lingac, psicomotrizité) - personalisaziun, inclujiun, metodologies laboratoriales - le sistem scolina y scora, sorvisc y ofertes formatives dl teritore - documënc normatifs nazionai y provinziai - formes y stromënc de documentaziun y reflesciun

Propädeutische Lehrveranstaltungen
Aladô dl regolamënt

Unterrichtsform
La didatica é caraterisada da ativités che vëiga le studënt/la studënta sciöche protagonist atif/protagonista ativa dl percurs tres: brainstorming, discusciuns, eserzitaziuns pratiches, reflesciuns individuales/te pers/te de pici grups/tl gran grup, documentaziuns y presentaziuns cun le sostëgn de media, consulënzes individuales, vijites y “ospitaziuns” te istituziuns dl teritore

Bildungsziele
Le practicum dl secunt ann de stüde é caraterisé dala costruziun de conescënzes y competënzes en referimënt a chisc aspec: - la porsona (le studënt/la studënta) che conësc te na manira tres plü sota le sistem (scolina y scora) y le teritore sciöche ecosistem en rëi, olache al röia adöm les dimenjiuns umanes, organisatives y profescionales - les interaziuns danter les porsones y le sistem - les dimenjiuns spezifiches dla profesciun da maester/maestra - la conescënza di documënc normatifs en funziun dla aziun didatica Le practicum dëida colié les conescënzes teoriches y les esperiënzes pratiches y contribuësc insciö a costruí y implementé le profil profescional personal. Fins formatifs dl Practicum 2: - renforzé les motivaziuns personales y profescionales por definí te na manira plü cosciënta le plann de svilup personal y profescional - conësce le sistem scolina y scora tla rëi di sorvisc y dles ofertes formatives dl teritore - conësce y esploré ofertes formatives dl teritore (musei, assoziaziuns formatives desvalies, congresc y i.i.) - conësce y osservé pratiches didatiches spezifiches y/o ambiënc de aprendimënt desvalis - fá reflesciuns, sides te na manira individuala co ince tl grup, sön i aspec osservá y analisá fajon coliamënc cun la teoria - adoré la osservaziun y la reflesciun sön les pratiches didatiches y i ambiënc formatifs por programé propostes didatiches poscibles por la scolina y la scora primara - tó la scomenciadia y co-costruí le percurs de formaziun personal - documenté tl portfolio y ejaminé de gre en gre le percurs personal de formaziun ala profesciun y le colié cun le profil de svilup personal y profescional Conescënza y comprenjiun - comprenjiun dla complessité dla scolina y scora y dl sistem te na rëi - comprenjiun dla profesciun da maester/maestra - conescënza dles competënzes profescionales - conescënza de sorvisc y ofertes formatives dl teritore - conescënza de na varieté de pratiches didatiches - conescënza dla normativa istituzionala Capazité da apliché conescënza y comprenjiun - cerna de focus de osservaziun - aplicaziun de pratiches de documentaziun efiziëntes Autonomia de iudize - capazités da auto-regolé te na manira responsabla le percurs personal de aprendimënt - capazités de aprofondimënt, reflesciun, metacogniziun, spirit critich - capazités de valutaziun dla identité profescionala personala Abilités comunicatives - produziun de tesc coerënc y corec dal punt de odüda ortografich y gramatical - adoranza dl lessich spezifich profescional - capazité de presentaziun dl percurs personal adoran modalités de espresciun desvalies - colaboraziun y capazité de negoziaziun tles ativités concordades cun les coordinadësses/i coordinadus dl practicum, esperc/espertes, compagns y compagnes de stüde Capazités de aprendimënt - adoranza dla autovalutaziun y dla valutaziun di atri (compagns y compagnes de stüde) por aprofondí les competënzes personales - capazité da se svilupé inant personalmënter y profescionalmënter y da imparé demeztrú, capazité da se orienté devers dla inovaziun - capazité da cherié n lian danter teoria y pratica profescionala - scomenciadia y capazité de organisaziun respet al plann de aprendimënt personal y ala costruziun dl portfolio

Art der Prüfung
Ejam a usc sön la basa de laurs scric (portfolio). Le portfolio vëgn scrit ti dui lingac, ladin y talian.

Bewertungskriterien
Por la valutaziun positiva dl practicum mëss dötes chëstes perts ester positives: - practicum indiret (partezipaziun ativa) - portfolio (documentaziun y reflesciun) - colloquium dl ejam (argomentaziun y coerënza) Al vëgn dé na nota finala sora, sintesa di resultac dles perts descrites dessura. I criters de valutaziun é: Svilup dla competënza deontologica (4 sön 30) - respet dl regolamënt de practicum - partezipaziun ativa y costrutiva al percurs formatif Svilup dla competënza comunicativa (6 sön 30) - coretëza ortografica y gramaticala - tlarëza tl'esposiziun y coerënza tl argomentaziun - relevanza y coerënza di argomënc/temesc tratá Svilup dl pinsier critich (10 sön 30) - capazité de analisa critica - capazité de reelaboraziun y reflesciun - capazité de integraziun danter teoria y pratica Svilup dl profil personal y profescional (10 sön 30) - capazité da presenté so laur cun contribuc creatifs y elaboraziuns personales - capazité da costruí so portfolio y so plann de svilup personal y profescional cun cosciënza en relaziun ales esperiënzes viüdes y documentades.

Pflichtliteratur
  • Departimënt Educaziun y Cultura Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scolines ladines, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2013
  • Intendënza Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scores elementares y mesanes, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2009
  • Goleman D., Senge P., (2017), A scuola di futuro. Per una educazione realmente moderna. Rizzoli Libri/BUR Rizzoli  


Weiterführende Literatur

Eventuala leteratöra surapró vëgn comunicada tratan le percurs; leteratöra spezifica en coliamënt cun i cursc frecuentá. 




Als PDF herunterladen

Ziele für nachhaltige Entwicklung
Diese Lehrtätigkeit trägt zur Erreichung der folgenden Ziele für nachhaltige Entwicklung bei.

4 17

Infoanfrage