Skip to content

Freie Universität Bozen

Institutioneller Rahmen und Schulrecht

Semester 2 · 13428 · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 5KP · LLD


Le fin de chësc insegnamënt é chël da arjunje competënzes profescionales spezifiches che reverda le ciamp dles normes istituzionales dla scora primara y chëres dal cheder profescional da n punt de odüda di dërc y dovëis dla insegnanta y dal insegnant dla scolina y dla scora primara.

Lehrende: Ingeborg Dejaco, Carla Willeit

Vorlesungsstunden: 40
Laboratoriumsstunden: 0
Anwesenheitpflicht: Sciöche odü dant dala faculté

Themen der Lehrveranstaltung
Ciara i singui modui dl curs

Propädeutische Lehrveranstaltungen
/

Unterrichtsform
Modalité d'insegnamënt online, sincrona Modalité d'ejam: L'ejam tol ite döes valutaziuns: 1) Laur pratich intermesan : - Letöra y analisa de n test assegné dala dozënta, a usc o por scrit aladô che la studënta/le studënt chir fora/ - Aprofondimënt de n argomënt traté cun presentaziun orala o reflesciun scrita, aladô che la studënta/le studënt chir fora 2) Ejam oral final

Bildungsziele
- An se aspeta che le studënt/la studënta vai sura la memorisaziun di contignüs fora y sides bun/a da capí i coliamënc danter teoria y pratica se portan ite tles relaziuns y discusciuns. - An se aspeta che le studënt/la studënta sides bun/a de mëte en pratica ci che al/ara á imparé y capì. - An se aspeta che le studënt/la studënta sides bun/a da se fá n iudize sön les cosses olache al é poscibl da avëi minunghes desvalives y les interpreté. - An se aspeta che le studënt/la studënta sides bun/buna da dé inant y da comuniché ci che ai á imparé se adatan tl stil y tla forma ales capazités di mituns y dles mitans.

Art der Prüfung
Pro l'ejam vëgnel ciaré sce le studënt/la studënta á arjunt i fins che an se á tut dant descric plü avisa dessura. La valutazion finala é basada sön n colloquium d'ejam final y sön n laur pratich intermesan.

Bewertungskriterien
Al vëgn dé na valutazion finala unica. Pro l'ejam final vëgnel valuté chisc elemënc: coretëza di argomënc, argomentaziun tlera, capazité critica de analisa, capazité de elaborazion y reflesciun, competënza dl lingaz setorial ladin. Tl caje de na valutaziun negativa de döt le curs, vëgnel reconesciü düc i modui valutá positivamënter canche an tolará pert al proscim ejam. Al vëgn perié da tigní cunt dl fat che na valutaziun negativa gnará a vigni moda arcompedada tl numer de tentatifs de ejam. Aladô dl regolamënt d'ejam, gnarán stlüc fora dal tó pert al ejam por trëi termins, sce an ne sará nia bugn da superé l'ejam trëi iadi indolater (ciara l'articul 6, paragraf 4 dl regolmënt d'ejam varënt).

Pflichtliteratur
  • La scola ladina (2007)
  • Aspec storics dla scola ladina te Südtirol (2006)
  • Sön les pedies y i fostüs dla scola ladina (2007)
  • Indicaziuns provinziales dla scolina y dla scola elementara (2009)
  • La scora ladina y i 50 agn dl statut de Autonomia (2022)


Weiterführende Literatur
  • La minoranza ladina (2000)
  • Südtiroler Schulgeschichte (2000)
  • Plurilinguismo e scuola ladina (2003)
  • John Hattie: Lernen sichtbar machen für Lehrpersonen (2021)
  • Elsebeth Jensen- Helle Jensen: Schule braucht Beziehung (2016)
  • Jesper Juul/Helle Jensen: Vom Gehorsam zur Verantwortung (2019)



Als PDF herunterladen

Ziele für nachhaltige Entwicklung
Diese Lehrtätigkeit trägt zur Erreichung der folgenden Ziele für nachhaltige Entwicklung bei.

4 5 8 10

Modules

Semester 2 · 13428A · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 3KP · LLD

Module A — Die Institutionen Kindergarten und Schule

Vorlesung

Lehrende: Carla Willeit

Vorlesungsstunden: 24
Laboratoriumsstunden: 0

Themen der Lehrveranstaltung
- I dërc internazionai di mituns y dles mitans - La gerarchia dles leges y so iter - I articui dla Costituziun y dl Statut de Autonomia che garantësc le dërt de stüde - Les tapes plü importantes dla storia dla scora tla Talia y tl Südtirol - Les normes de atuaziun che reverda le sistem formatif tl Südtirol, suradöt chël ladin - Les tapes storiches dal svilup dl sistem formatif ladin sciöche sistem formatif de na picera mendranza - Le sistem formatif dles atres valades ladines - Le statut di scolars y dles scolares - Les normes por la inclujiun y integraziun tl sistem formatif

Unterrichtsform
Modalité d'insegnamënt online, sincrona Modalité d'ejam: L'ejam tol ite döes valutaziuns: 1) Aprofondimënt de n argomënt traté cun presentaziun orala o reflesciun scrita, aladô che la studënta/le studënt chir fora 2) Ejam oral final

Pflichtliteratur

La scora ladina (2007)

La scora ladina y i 50 agn dl Statut de Autonomia (2022)

Sön les pedies y i fostüs dla scora ladina (2007)



Semester 2 · 13428B · Einstufiger Master in Bildungswissenschaften für den Primarbereich - Abteilung in ladinischer Sprache · 2KP · LLD

Module B — Entwicklung des Berufsbilds und Portfolioarbeit

Vorlesung

Lehrende: Ingeborg Dejaco

Vorlesungsstunden: 16
Laboratoriumsstunden: 0

Infoanfrage