Skip to content

Libera Università di Bolzano

Tirocinio 1

Semestre 1-2 · 13406 · Corso di laurea magistrale a ciclo unico in Scienze della Formazione primaria - sezione in lingua ladina · 5CFU · LLD


Por garantí le lian danter teoria scientifica y esperiënza pratica vëgn i contignüs dl practicum indiret coliá cun i modui dl plann de stüde.
Le studënt/La studënta:
- definësc i fins personai y profescionai tres tecniches de analisa y autovalutaziun dla motivaziun por le stüde/la profesciun
- definësc na pröma rapresentaziun di sistems formatifs te na otica de confrunt y continuité che tol ite
a) les porsones y le sistem
b) la profescionalité da maester/maestra
- se inserësc tl contest osservan i aspec
a) normatifs, fisics, de organisaziun
b) comunicatifs y relazionai, didatics y metodologics
c) dla inclujiun, individualisaziun y personalisaziun di prozesc formatifs
- colaborëia cun le tutor/la tutora tla istituziun dl practicum ti pitan assistënza te so laur didatich y relazional da vigni de
Le percurs dl practicum é despartí sö insciö:
1) Practicum diret tla scolina y tla scora primara
Le practicum diret vëgn fat te perts granes anfat tla scolina y tla scora primara. N tutor/Na tutora tla istituziun dl practicum introdüj i studënc/les studëntes tla scolina y tla scora y tl grup/tla classa de mituns y mitans y i/les acompagnëia sön
so percurs formatif.
Le practicum diret vëgn fat de regola te pers o te de pici grups en compresënza. Chësta metodologia pormët na osservaziun da punc de odüda desvalis. Les osservaziuns fates gnará presentades y baratades fora, analisades, integrades y
interpretades te pers o te de pici grups.
2) Practicum indiret dan, intratan y do le practicum diret

Preparaziun al practicum
- curs de formaziun ala segurëza sciöche condiziun por gní tuc sö tles istituziuns sciöche praticant/praticanta
- aspec normatifs, dërc y dovëis di praticanc/dles praticantes (normativa de referimënt y acordanza dl practicum)
- biografia personala y formativa: formaziun, interesc y motivaziuns por la profesciun, esperiënzes nia formales y informales y i.i.
- pröma rapresentaziun dl plann de svilup personal y profescional (iö y mia idea de maester/maestra)
- analisa de materiai y stromënc de osservaziun da adoré ince te pers o te de pici grups
- condivijiun dla strotöra dl portfolio dl studënt/dla studënta Reflesciun danterite
- condivijiun, valutaziun y discusciun dles esperiënzes, dles osservaziuns fates y dla racoiüda de material di studënc y dles studëntes
- cerna di argomënc o focus da aprofondí
- pröma strotoraziun y organisaziun dl portfolio

Reflesciun do le practicum diret
- reflesciun sön les esperiënzes fates y lian cun les categories:
a) savëi (Ci savôi pa/Ci sái pa?)
b) savëi da fá (Ci ái pa osservé y sperimenté?)
c) savëi da ester (Co me sënti pa en referimënt ai aspec dla profesciun?)
- autovalutaziun dl percurs fat en referimënt al svilup personal y profescional

Docenti: Silvia Mussner, René Pescoll

Ore didattica frontale: 60 ores de practicum diret (30 tla scolina y 30 tla scora primara)
Ore di laboratorio: 40 ores de practicum indiret
Obbligo di frequenza: Aladô dl regolamënt

Argomenti dell'insegnamento
- normativa sön la segurëza sön le post de laur, curs general y spezifich (prerecuisit por le practicum diret) - biografia y orientamënt profescional - rapresentaziun dl maester/dla maestra, dl möt/dla möta, dla scolina y scora - competënzes profescionales: aspec importanc - sistem scolina y scora: laur en rëi - stromënc de osservaziun - stromënc de documentaziun (diare profescional y i.i.) - stromënc de reflesciun (e-portfolio) - referimënc ales Indicaziuns Provinziales y Nazionales I argomënc metüs sön chësta lista s'anüza dles conescënzes arjuntes ti modui dl plann de stüde.

Insegnamenti propedeutici
Aladô dl regolamënt

Modalità di insegnamento
La didatica é caraterisada da ativités che vëiga le studënt/la studënta sciöche protagonist atif/protagonista ativa dl percurs tres: brainstorming, discusciuns, ativités y reflesciuns individuales/te pers/te de pici grups/tl gran grup, relaziuns cun le suport de media, consulënzes individuales.

Obiettivi formativi
Le practicum dl pröm ann é n percurs caraterisé da conescënza y orientamënt, analisa y autoanalisa dla cerna dl stüde y dla profesciun dl studënt/dla studënta tres la osservaziun dla scolina y scora sciöche sistems complesc, por costruí le plann de svilup personal y profescional (portfolio). Le practicum se integrëia cun les conescënzes teoriches y les competënzes pratiches arjuntes tratan i insegnamënc y laboratori desvalis. Le fin dl percurs de practicum tl pröm ann de stüde é chël de verifiché la cerna dl stüde dl studënt/dla studënta tres 1. conescënza dl sistem formatif - conësce les normatives y les prozedöres da adoté tles istituziuns por ci che reverda la segurëza (curs sön la segurëza sön le post de laur aladô dl D.Lgs. 81/08) - reconësce la complessité dl sistem scolina y dl sistem scora primara ti aspec normatifs, comunicatifs y relazionai, pedagogics y didatics, organisatifs y sistemics - adoré metodologies de osservaziun por capí n valgügn aspec sides dla scolina y scora sciöche sistems co dla profesciun da maester/maestra adoré metodologies de condivijiun, cogestiun dla osservaziun y dedô de confrunt y integraziun (modalité de laur te pers o te de pici grups) - adoré n valgönes metodologies de documentaziun y stromënc por fá reflesciuns sön les esperiënzes fates y i aspec osservá - colié y adoré les conescënzes teoriches costruides tratan i insegnamënc/laboratori desvalis por capí y fá reflesciuns sön n valgügn aspec dla realté osservada y dles esperiënzes fates 2. cosciënza dles motivaziuns por le stüde/la profesciun, cosciënza dl habitus y dles minunghes personales y definiziun dl plann de svilup personal y profescional - comuniché y renforzé les motivaziuns, le habitus y les minunghes personales por delinié na pröma rapresentaziun dla profescionalité da maester/maestra - conësce les competënzes che caraterisëia le profil profescional dl maester/dla maestra te sü aspec desvalis (organisatif, comunicatif y relazional, didatich y metodologich, reflessif y deontologich) tla logica dla educaziun inclusiva y se confronté cun chëstes competënzes - fá reflesciuns sön les motivaziuns, le habitus y les minunghes personales en referimënt ala profesciun, adoran pratiches de autoanalisa - cherié le plann de svilup personal y profescional y le documenté tl portfolio - orienté y reorienté le percurs de svilup profescional y de stüde Conescënza y comprenjiun - conescënza dla complessité dla scolina y scora sciöche sistems en rëi, conescënza dla complessité dla profesciun - conescënza de tecniches y modalités de osservaziun y documentaziun - conescënzes sön la segurëza sön le post de laur Capazité da apliché conescënza y comprenjiun - adoranza de stromënc de osservaziun efiziënc - engajamënt y organisaziun te düc i dovëis da praticant/praticanta y tla costruziun dl portfolio dl studënt/dla studënta - lian danter teoria y pratica Autonomia de iudize - capazités de osservaziun, analisa y metacogniziun - capazités de critica y reflesciun en cunt dles dezijiuns personales y dles motivaziuns por la profesciun - cosciënza y responsabilité dl laur da maester/maestra Abilités comunicatives - produziun de tesc coerënc y corec dal punt de odüda ortografich y gramatical - capazités empatiches, comunicatives y relazionales cun partners de comunicaziun desvalis y te situaziuns desvalies - capazités de colaboraziun y negoziaziun - capazités da dé y tó sö feedback - adoranza dl lessich spezifich profescional Capazités de aprendimënt svilup de prospetives de formaziun costanta y autonoma, de mioramënt y de inovaziun tres: - la documentaziun - la reflesciun - le lian danter teoria y pratica - la autovalutaziun y la valutaziun di atri

Modalità d'esame
Ejam a usc sön la basa de laurs scric. Le portfolio vëgn scrit te trëi perts granes anfat ti trëi lingac: ladin, talian y todësch. La valutaziun positiva dl practicum diret é propedeutich ala discusciun dl portfolio dal ejam a usc.

Criteri di valutazione
Por la valutaziun positiva dl practicum mëss dötes chëstes perts ester positives: - practicum indiret (partezipaziun ativa) - practicum diret (esperiënzes fates, feedback dl/a tutor/a) - portfolio (documentaziun y reflesciun) - colloquium dl ejam (argomentaziun y coerënza) Al vëgn dé na nota finala sora, sintesa di resultac dles perts descrites dessura. Criters de valutaziun: Interes y partezipaziun al percurs formatif, engajamënt y atejamënt (6 sön 30) - respet dl regolamënt dl practicum - livel de interes y de partezipaziun al percurs formatif - partezipaziun ativa y responsabla tratan le practicum indirect Svilup dla cumpetënzes persuneles-prufescioneles (6 sön 30) - capazité da agí profescionalmënter meton tla pratica les competënzes dades dant dal profil profescional - capazité de aziun didatica-pedagogica che promöi l'aprendimënt - capazité de elaborazion y atuaziun di contignüs Svilup dles competënzes comunicatives (6 sön 30) - tlerëza tla esposiziun y elaboraziun di cuntignüs y coerënza tles argomentaziuns - coretëza ortografica y gramaticala ti lingac ladin, talian y todësch Svilup de n pinsier critich (6 sön 30) - capazité de analisa critica, de reflesciun y da integré la teoria y pratica - capazité da costruí y analisé le plann de svilup personal y profescional cun coerënza, cosciënza y en relaziun ales esperiënzes fates y documentades Le feedback scrit dla tutora/dl tutor (6 sön 30)

Bibliografia obbligatoria
  • Departimënt Educaziun y Cultura Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scolines ladines, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2013
  • Intendënza Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scores elementares y mesanes, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2009  


Bibliografia facoltativa

Material metü a desposiziun tratan le percurs; leteratöra spezifica en coliamënt cun i cursc frecuentá. 




Scarica come PDF

Obiettivi di sviluppo sostenibile
Questa attività didattica contribuisce al raggiungimento dei seguenti Obiettivi di Sviluppo sostenibile.

4 10 17

Richiesta info