Skip to content

Libera Università di Bolzano

Tirocinio 3

Semestre 1-2 · 13419 · Corso di laurea magistrale a ciclo unico in Scienze della Formazione primaria - sezione in lingua ladina · 10CFU · LLD


Decurs
Practicum indiret (15 ores)
Preparaziun al practicum diret
- stromënc por la osservaziun/autoosservaziun
- stromënc por la programaziun y la valutaziun de prozesc formatifs
- definiziun dl profil dles competënzes cun la declinaziun de aziuns da podëi osservé
- ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional: ampliamënt dla biografia formativa, autovalutaziun, definiziun
de traverc de svilup

Reflesciun danterite y do le practicum diret
- analisa de caji
- reflesciun sön les osservaziuns fates y sön les esperiënzes y coliamënt cun les categories dl
a) savëi (Ci savôi pa/Ci sái pa?)
b) savëi da fá (Ci ái pa osservé y sperimenté?)
c) savëi da ester (Co me sënti pa en raport ai aspec dla
profesciun?)
- autovalutaziun sön le percurs fat en referimënt al svilup personal y profescional

Practicum diret (75 ores)
Le studënt/La studënta:
- osservëia le contest tla istituziun dl praticum te düc sü aspec: fisich, emotif y relazional, cognitif y metodologich, cun na
atenziun particolara ai elemënc de inclujiun
- osservëia la pratica di maestri/dles maestres, i singui mituns/les singoles mitans y le grup, adoran stromënc de osservaziun adatá (tabeles, registraziuns audio/video, protocoi descritifs, soziogram y i.i.)
- coliëia les osservaziuns cun le profil de competënzes dl maester/dla maestra
- tol pert ales ativités y sentades colegiales
- strotorëia y partësc cun d’atres porsones programaziuns de prozesc formatifs por mëte en pratica n valgönes competënzes
- adora modalités de autoosservaziun y osservaziun di atri por valuté y svilupé inant la pratica personala (schedes de
osservaziun, registraziuns audio/video y i.i.)
- analisëia adöm cun le tutor/la tutora tla istituziun dl practicum le percurs formatif realisé y deliniëia punc de forza y punc da svilupé inant

Docenti: René Pescoll, Silvia Mussner

Ore didattica frontale: 150 ores de practicum diret
Ore di laboratorio: 30 ores de practicum indiret (labors)
Obbligo di frequenza: ciara regolamënt

Argomenti dell'insegnamento
- les competënzes dl maester/dla maestra - programaziun y valutaziun - strategies didatiches - inclujiun - stromënc de osservaziun - stromënc de documentaziun y reflesciun (portfolio) - plann de svilup personal y profescional - documënc normatifs nazionai y provinziai

Insegnamenti propedeutici
ciara regolamënt

Modalità di insegnamento
La didatica é caraterisada da ativités che vëiga le studënt/la studënta sciöche protagonist atif/protagonista ativa dl percurs. Tres: brainstorming, discusciuns, eserzitaziuns pratiches, analisesvideo, analises de caji, cooperative learning, reflesciuns individuales/te pers/te de pici grups/tl gran grup, referac cun le suport de media, consulënzes individuales.

Obiettivi formativi
Le practicum dl terz ann de stüde é n percurs olache al vëgn costruí conescënzes y competënzes tl ambiënt profescional, en referimënt - ala porsona (le studënt/la studënta) che conësc te na manira tres plü sota l’ambiënt de aprendimënt y sü aturs y che surantol responsabilité personala tl ambiënt instës tres sües aziuns - ales interaziuns danter les porsones tl ambiënt (maestri y maestres, mituns y mitans, geniturs, esperc y espertes y i.i.) - ales dimenjiuns spezifiches dla profesciun da maester/maestra cun la poscibilité da sperimenté les competënzes personales. Le practicum dl terz ann é n percurs caraterisé da osservaziun y ativité didatica, cun l’azënt sön les competënzes pratiches personales y chëres di maestri/dles maestres, tla prospetiva dla inclujiun, aladô dles Indicaziuns Europeiches (ciara profil dl maester inclusif/dla maestra inclusiva). Le fin é chël de osservé y analisé les pratiches espertes di maestri/dles maestres y de sperimenté ativamënter prozesc formatifs por ejaminé le livel dles competënzes personales. Le practicum pita l’ocajiun de lié les conescënzes teoriches cun les esperiënzes pratiches, portan pro al’autovalutaziun dles competënzes y al svilup dl profil profescional. Le stromënt prinzipal por colié les conescënzes (insegnamënc), la pratica (labors y percursc programá y realisá), les analises y les reflesciuns sön l’aziun didatica é le portfolio dl studënt/dla studënta, che conzed de ejaminé y atualisé tres indô le plann de svilup personal. Fins formatifs dl Practicum 3: - valuté y renforzé les motivaziuns personales y profescionales tres la aziun didatica te situaziuns reales - adoré le profil dles competënzes por osservé y analisé les pratiches profescionales personales y chëres de d’atri y les decliné te aziuns - mioré les abilités de osservaziun y autoosservaziun, tan inant che al é poscibl ince tres la tecnica dla analisa-video - sperimenté metodes de programaziun y valutaziun pian ia dala normativa provinziala y nazionala y se confronté cun d’atri (colegs y coleghes de stüde, tutor/a, …) - sperimenté pratiches y percursc didatics inclusifs - fá reflesciuns sön la pratica personala y di atri adoran le feedback y le barat profescional - adoré y colié les conescënzes teoriches costruides ti insegnamënc desvalis por fá reflesciuns sön la pratica - documenté tl portfolio y ajorné le percurs personal de formaziun ala profesciun y le colié cun le profil dles competënzes (I resultac de aprendimënt y les competënzes pretenüdes se referësc ai descriturs de Dublin) Conescënza y comprenjiun: - conescënza dla normativa istituzionala provinziala y nazionala - conescënza de n valgügn modei de programaziun che tol ite stromënc y tecniches inclusives - conescënza de n valgügn stromënc y tecniches de osservaziun y analisa/autoanalisa - conescënza de elemënc de continuité y spezifizité di dui scalins dla formaziun (scolina y scora primara) Capazité da apliché conescënza y comprenjiun: - aplicaziun de modei de programaziun de prozesc formatifs te situaziuns reales - aplicaziun de pratiches didatiches inclusives te situaziuns reales - aplicaziun de tecniches de osservaziun y de feedback tla analisa dla pratica (audio-video-registraziuns) - implementaziun dl portfolio cun la documentaziun dl percurs de practicum y l’ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional Autonomia de iudize: - renforz dla capazité de valutaziun y ajornamënt dla identité profescionala personala - renforz dla capazité da comuniché y motivé la vijiun pedagogica personala y les dezijiuns didatiches Abilités comunicatives: - ampliamënt dl lessich spezifich profescional - adoranza de de plü tecniches y formes de comunicaziun (gestica, mimica, lingaz verbal, visual, iconich, digital, …) - capazité de cooperé y contraté cun interlocuturs desvalis - adoranza de tecniches y stromënc por na documentaziun efiziënta tl portfolio Capazités de aprendimënt: - adoranza dla autovalutaziun y dla valutaziun di atri (tutor/tutora, coordinadú/coordinadëssa dl practicum, colegs/coleghes y i.i.) por svilupé inant les competënzes personales

Modalità d'esame
Al é preodü n colloquium a usc cun la coordinadëssa y le coordinadú dl practicum cun la presentaziun dl portfolio. Le portfolio vëgn scrit te trëi perts granes anfat ti trëi lingac: ladin, talian y todësch. La valutaziun positiva dl practicum diret é propedeutich ala discusciun dl portfolio dal ejam a usc. L’ejam se stlüj jö cun l’atribuziun de na nota finala sora, sintesa dles valutaziuns dles döes esperiënzes fates y ocumentades tl portfolio y dl resultat dla proa a usc.

Criteri di valutazione
Interes y partezipaziun al percurs formatif, engajamënt y atejamënt (4 sun 30) - respet dl regolamënt dl practicum - partezipaziun ativa y responsabla tratan le practicum indirect Svilup dla cumpetënzes personales-profescionales (6 sun 30) - capazité da agí profescionalmënter meton tla pratica les competënzes dades dant dal profil profescional - capazitá de azion didatica- pedagogica che promuef l aprendimënt -capazità de elaburazion y atuazion di contignüs Svilup dla cumpetënzes comunicatives (4 sun 30) - tlerëza tla esposiziun y elaboraziun di cuntenuc y coerënza tla argomentaziuns - coretëza ortografica y gramaticala ti lingac ladin, talian y todësch Svilup de n pensier critich (8 sun 30) - capazité de analisa critica, de reflescion y de ntegré teoria y pratica - capazité da costruí y analisé le plann de svilup personal y profescional cun coerënza, cosciënza y en relaziun ales esperiënzes fates y documentades Le feedback scrit dla tutora/dl tutor vëgn tut ite tla valutaziun te na manira adeguada (8 sun 30) Por la valutaziun positiva dl practicum mëss dötes chëstes perts ester positives: - practicum indiret (partezipaziun ativa) - practicum diret (esperiënzes fates, feedback dl/a tutor/a, vijita da pert dl coordinadú/dla coordinadëssa dl practicum) - portfolio (documentaziun y reflesciun) - colloquium dl ejam (argomentaziun y coerënza) Al vëgn dé na nota finala sora, sintesa di resultac dles perts descrites dessura. Tl cajo de na valutaziun negativa de döt le modul, vëgnel tigní cunt de eventuales pertes stlütes jö positivamënter tles sesciuns d’ejam che vëgn do. Tl cajo de na valutaziun negativa dl modul por trëi iadi consecutifs, ne ti él al studënt/ala studënta aladô dl regolamënt di ejams, nia cunzedü da se scrí ite por chësc ejam tles proscimes trëi sescions (art. 6, coma 4 dl regolamënt di ejams de profit).

Bibliografia obbligatoria
  • Departimënt Educaziun y Cultura Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scolines ladines, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2013
  • Intendënza Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scores elementares y mesanes, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2009
  • Materiai metüs a desposiziun tratan les incuntades de practicum indiret.


Bibliografia facoltativa
  • La formazione docente per l’inclusione. Profilo dei Docenti Inclusivi - Agenzia Europea per lo sviluppo degli Alunni disabili
  • Portale dell’inclusione – Indire
  • Repertorio BES della Scuola Italiana della Provincia di Bolzano – Servizio Inclusione del Dipartimento Istruzione e Formazione Italiana – 2018
  • Leteratöra spezifica en coliamënt cun i cursc frecuentá. 



Scarica come PDF

Obiettivi di sviluppo sostenibile
Questa attività didattica contribuisce al raggiungimento dei seguenti Obiettivi di Sviluppo sostenibile.

3 4 5

Modules

Semestre 1 · 13419A · Corso di laurea magistrale a ciclo unico in Scienze della Formazione primaria - sezione in lingua ladina · 5CFU · LLD

Module A — Tirocinio 3 - Tirocinio scuola dell'infanzia

Decurs
Practicum indiret (15 ores)
Preparaziun al practicum diret
- stromënc por la osservaziun/autoosservaziun
- stromënc por la programaziun y la valutaziun de prozesc formatifs
- definiziun dl profil dles competënzes cun la declinaziun de aziuns da podëi osservé
- ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional: ampliamënt dla biografia formativa, autovalutaziun, definiziun
de traverc de svilup

Reflesciun danterite y do le practicum diret
- analisa de caji
- reflesciun sön les osservaziuns fates y sön les esperiënzes y coliamënt cun les categories dl
a) savëi (Ci savôi pa/Ci sái pa?)
b) savëi da fá (Ci ái pa osservé y sperimenté?)
c) savëi da ester (Co me sënti pa en raport ai aspec dla profesciun?)
- autovalutaziun sön le percurs fat en referimënt al svilup personal y profescional

Practicum diret (75 ores)
Le studënt/La studënta:
- osservëia le contest tla istituziun dl praticum te düc sü aspec: fisich, emotif y relazional, cognitif y metodologich, cun na
atenziun particolara ai elemënc de inclujiun
- osservëia la pratica di maestri/dles maestres, i singui mituns/les singoles mitans y le grup, adoran stromënc de
osservaziun adatá (tabeles, registraziuns audio/video, protocoi descritifs, soziogram y i.i.)
- coliëia les osservaziuns cun le profil de competënzes dl maester/dla maestra
- tol pert ales ativités y sentades colegiales
- strotorëia y partësc cun d’atres porsones programaziuns de prozesc formatifs por mëte en pratica n valgönes
competënzes
- adora modalités de autoosservaziun y osservaziun di atri por valuté y svilupé inant la pratica personala (schedes de
osservaziun, registraziuns audio/video y i.i.)
- analisëia adöm cun le tutor/la tutora tla istituziun dl practicum le percurs formatif realisé y deliniëia punc de forza y punc da svilupé inant

Docenti: Silvia Mussner

Ore didattica frontale: 75 ores de practicum diret
Ore di laboratorio: 15 ores de practicum indiret (labors)

Argomenti dell'insegnamento
- les competënzes dl maester/dla maestra - programaziun y valutaziun - strategies didatiches - inclujiun - stromënc de osservaziun - stromënc de documentaziun y reflesciun (portfolio) - plann de svilup personal y profescional - documënc normatifs nazionai y provinziai

Modalità di insegnamento
La didatica é caraterisada da ativités che vëiga le studënt/la studënta sciöche protagonist atif/protagonista ativa dl percurs. Tres: brainstorming, discusciuns, eserzitaziuns pratiches, analisesvideo, analises de caji, cooperative learning, reflesciuns individuales/te pers/te de pici grups/tl gran grup, referac cun le suport de media, consulënzes individuales.

Bibliografia obbligatoria
  • Departimënt Educaziun y Cultura Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scolines ladines, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2013
  • Intendënza Ladina (ed.), Indicaziuns Provinziales por les scores elementares y mesanes, Provinzia Autonoma de Balsan-Südtirol, Balsan 2009
  • Materiai metüs a desposiziun tratan les incuntades de practicum indiret.  


Bibliografia facoltativa
  • La formazione docente per l’inclusione. Profilo dei Docenti Inclusivi - Agenzia Europea per lo sviluppo degli Alunni disabili
  • Portale dell’inclusione – Indire
  • Repertorio BES della Scuola Italiana della Provincia di Bolzano – Servizio Inclusione del Dipartimento Istruzione e Formazione Italiana – 2018
  • Leteratöra spezifica en coliamënt cun i cursc frecuentá. 


Semestre 2 · 13419B · Corso di laurea magistrale a ciclo unico in Scienze della Formazione primaria - sezione in lingua ladina · 5CFU · LLD

Module B — Tirocinio 3 - Tirocinio scuola primaria

Practicum indiret (15 ores)
Preparaziun al practicum
- stromënc por la osservaziun/autoosservaziun
- stromënc por la programaziun y la valutaziun de prozesc formatifs
- definiziun dl profil dles competënzes cun la declinaziun de aziuns da podëi osservé
- ajornamënt dl plann de svilup personal y profescional: ampliamënt dla biografia formativa, autovalutaziun,
definiziun de traverc de svilup Reflesciun danterite y do le practicum diret
- analisa de caji
- reflesciun sön les esperiënzes fates y coliamënt cun les categories dl
a) savëi (Ci savôi pa/Ci sái pa?)
b) savëi da fá (Ci ái pa osservé y sperimenté?)
c) savëi da ester (Co me sënti pa en raport ai aspec dla profesciun?)
- autovalutaziun sön le percurs fat en referimënt al svilup personal y profescional

Practicum diret (75 ores)
Le studënt/La studënta:
- osservëia le contest tla istituziun dl praticum te düc sü aspec: fisich, emotif y relazional, cognitif y metodologich,
cun na atenziun particolara ai elemënc de inclujiun
- osservëia la pratica di maestri/dles maestres, i singui mituns/les singoles mitans y le grup, adoran stromënc de
osservaziun adatá (tabeles, registraziuns audio/video, protocoi descritifs, soziogram y i.i.)
- coliëia les osservaziuns cun le profil de competënza dl maester/dla maestra
- tol pert ales ativités y sentades colegiales
- strotorëia y partësc cun d’atres porsones programaziuns de prozesc formatifs por mëte en pratica n valgönes
competënzes
- adora modalités de autoosservaziun y osservaziun di atri por valuté y svilupé inant la pratica personala (schedes de
osservaziun, registraziuns audio/video y i.i.)
- analisëia adöm cun le tutor/la tutora tla istituziun dl practicum le percurs formatif realisé y deliniëia punc de
forza y punc da svilupé inant

Docenti: René Pescoll

Ore didattica frontale: 75 ores de practicum diret
Ore di laboratorio: 15 ores de practicum indiret (labors)

Richiesta info